Ja m'he passat el batxillerat!!!

Siiiiiiiii per fi ho he aconseguit. Després de tant d'esforç i patiment, jo crec que ja era hora d'una bona recompensa.

Des de P3 fins a 2n de batxillerat que he tingut la sort (o la mala sort) de no haver canviat mai d'escola i gràcies al meu esforç (res de magia) he aconseguit de no repetir mai cap curs. Si ho comparèssim amb el rugby podriem trobar semblances amb el torneig de les 6 nacions (6 anys de secundària en total) i podriem comparar aquests resultats amb un "grand slam". Noés que hagi tret un gran resultat, però poc satisfà més que un aprovat amb el temor i la gran possibilitat de suspendre.

Ara només queden les inscripcions a la selectivitat i en el meu cas del modul.

Nous llocs per coneixer, noves fites per aconseguir, nous horitzons per somiar...

Per fi llibertat!!!

Per fi!!! Després de tants examens ja era hora de respirar una mica.

I és que els professors són professionals a l'hora de fer estressar els seus alumnes. Tot i que alguns professors se'ls ha de reconeixer que ensenyen bé la seva materia, però també n'hi ha d'altres que tenen una capacitat extraordinària de fer-te oblidar la materia apresa a classe i per aquest motiu tant a l'escola com a casa et fan sentir una mica... una mica... com expresar-ho...

... enteneu el que vull dir?

Tantes hores estudiant sense parar (tot i que sembli estrany per algú es pot estudiar varies hores seguides... més ben dit... es pot estudiar) esgota a qualsevol.

Però la recompensa és ben rebuda:

Ara estic a casa actualitzant el blog i ningú em pot impedir de fer les faltes d'ortografia que se m'acudeixin, ni d'inventar-me paraules que no existeixen, però que sembla que vulguin dir alguna cosa (p ex: mustako, grimpaldi,...). He fet una migdiada de dues hores i ara puc escriure al meu gust escoltant bona música d'artistes inigualables. Com Tom Petty i Scorpions.

Tom Petty - Learning to fly

Scorpions - Still loving you

Espero que duri aquesta llibertat. Com a mínim fins el dia en què ens donguin les notes.